Biografía de Joan Blázquez Hernández


Joan Blázquez, tot un personatge on els hagi. Un artista de cap a peus, insaciable gladiador a peu de sorra. Carismàtic, innovador, original en la seva obra, però sobretot, un addicte a l'art, amant de l'escultura i la joieria en el seu vessant creatiu. Un artista impecable amb la seva obra intemporal, una signatura consagrada que segueix lliure d'influències i aliena a modes passatgeres, un estil personal amb referències ocasionals a l'escultura barroca, a l'arquitectura modernista i tributària de la genialitat de Gaudí.

Creador d'una obra acurada fins al més mínim detall, amb l'anhel d'arribar al públic de tot el món.

Joan Blázquez neix el 5 d'abril de de 1950 a Tarragona; germà mitjà en una família nombrosa i humil d'origen salmantí, arrelada al centre antic d'una ciutat que és avui Patrimoni de la Humanitat. Creix al costat de la imponent Catedral gòtica, els seus ulls s'acostumen a contemplar l'art en tots els racons, i a la primerenca edat de 14 anys, entra com aprenent en un taller d'orfebreria, quedant seduït per sempre pel món de la joieria. Només un any més tard, i malgrat les evidents dificultats d'aquesta empresa, s'instal·la per la seva pròpia compte en un modest taller, on dóna a llum les seves primeres obres. Desenvolupant una tècnica personal de base escultòrica, se li ha de considerar un autèntic joier-escultor autodidacta. Aviat comencen els reconeixements a nivell europeu i, en dues ocasions és premiat amb la màxima distinció pel Conseil Europeen d'Art et d'Esthétique de Bruxelles, en el seu XX edició; rep la "Medaille de Vermeil" amb el grau de Commandeur, que atorga l'Association Royale des Artistes Professionnels de Belgique.

Aquell mateix any, realitza diversos encàrrecs per a entitats públiques de Tarragona, tant oficials com de caràcter popular, que s'incorporen al patrimoni cultural de la seva Tarragona natal. Posteriorment, exposa en diverses ocasions a Barcelona, ​​al costat dels grans de la joieria nacional, i per primera vegada a New York, en plena Cinquena avinguda, rebent una immillorable acollida per part de la crítica especialitzada. Fruit de l'exposició és l'encàrrec de la coneguda multinacional financera Merril Lynch, amb seu a Wall Street, de crear una escultura inspirada en el seu logo i una sèrie de peces commemoratives de l'aniversari de la signatura. A la dècada dels 90 es converteix en el promotor i fundador de la primera escola-taller d'orfebreria a Cuba, obrint un primer centre a l'Havana i una segona seu a Trinitat, amb el propòsit de fomentar la formació acadèmica d'aquest estudi artístic , inexistent fins a aquest moment a l'illa caribenya.

Han estat múltiples les propostes de treball en diversos països, encara que fins ara, Joan Blázquez ha fet cas dels cants de sirena, fidel al seu desig de romandre a la vora de la Mediterrània, on estan les seves arrels i la seva font d'inspiració. Joan Blázquez és avui un artista totalment consolidat, amb una trajectòria professional dilatada i reconeguda a tot el món; dissenya i crea les seves originals, i un cop acabada cada obra, l'exposa en els seus propis establiments. Icona de la joieria intemporal, també ha aportat la seva empremta a la rellotgeria creativa, en haver dissenyat la seva pròpia col.lecció de rellotges-joia, amb més de 80 models diferents; destaca en gran manera la seva última creació, el rellotge Commandeur, impressionant peça dotada de mecanismes que permeten veure el seu funcionament, i petits detalls que el personalitzen i diferencien de rellotges precedents.

Entre les seves obres cal destacar: Corona de l'Àliga de Tarragona (1986), Corones de la Verge de Misericòrdia de Reus, Corona del Sant Crist de la Sang de Reus, Monument al President Lluís Companys de Constantí, Nanos del Ball de Dames i Vells del Carrer Merceria de Tarragona, Nanos de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona (1990), Joies dels Gegants Moros de Tarragona, Palma del pas del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos de Tarragona, Corona del Mausoleu de Jaume I exposada al pati de l'Ajuntament de Tarragona, Trofeu Ciutat de Tarragona del Club Gimnàstic de Tarragona, Monument dels 125 anys del Club Gimnàstic de Tarragona a la Rambla Nova i litografies dels 125 anys del Club Gimnàstic de Tarragona (2011).