Els Nanos Pescadors del Serrallo


























Els Pescadors


ANY DE CREACIÓ:  1964.

PRESENTACIÓ: 13 DE SETEMBRE DE 1964
PES APROXIMAT: 8,5 KG

AUTOR:
VICENT TORTOSA BIOSCA (Va nèixer l'any 1907 i va morir l'any 1992, va ser un faller valencià, que també va fer l'any 1968, l'Home dels Nassos de Tarragona a iniciativa de Joan Virgili)
.

NOMS:
- PESCADOR: JAUME SOLÉ BUSQUIEL ("JAUME de CASTELLANO")

- PESCADORA: ANTÒNIA CASANOVAS MELENDRES ("TONETA DEL PAGÈS")


QUI REPRESENTEN ELS NANOS PESCADORS??

Ell, el pescador, representa al Sr. Jaime Solé i Busquiel, conegut pel renom de "Jaume de Castellano". Va néixer a Tarragona el 24/06/1894, i els seus pares Antonio Soler Esteve i Maria Busquiel Mira, eren d'origen de Santa Pola (Alacant) i es van traslladar a Tarragona l'any 1893, i a l'any d'arribar, va néixer el Jaime Solé, i hi va morir el 1/11/1970 a Tarragona. Era un pescador, serrallenc de tota la vida, que havia compaginat la tècnica de la nansa amb la de la xarxa.

Ella, la pescadora, representa a la Sra. Antònia Casanovas i Melendres, que va néixer a Tarragona, concretament a la Baixada Peixateria de Tarragona el dia 10/03/1885, va viure al carrer de La Nau i també al carrer Gravina del Barri Pescador del Serrallo i morí, també a la nostra ciutat, el 5/12/1976 i estava casada amb Domingo Casanovas Arts, en data del matrimoni que va ser 22/09/1913. Era coneguda pel renom de "Toneta del Pagès", i es dedicava a cosir i adobar les xarxes.
Els dos nanos serrallencs: La Toneta i el Jaume eren dos personatges molt populars al Serrallo.

JAIME SOLÉ I BUSQUIEL
Jaume el CastellanoPoca cosa els dirà aquest nom a la major part dels nostres conciutadans, però tot seguit sabreu, amics, a qui ens referim.

Tarragoní de naixement, concretament va néixer el dia 24 de Juny de 1894. A l'any d'arribar a viure els seus pares des de Santa Pola (Alacant), on van arribar l'any 1893 a Tarragona els seus pares eren Antonio Soler Esteve i Maria Busquiel Mira. Tota la família, una família força nombrosa, una cosa força normal a l'època, ja que el Jaume de Castellano va tindré fins a 7 germans (Josefa, José, Vicente, Jaime (el nostre Nano), Juan, Antonio i Serafín). En Jaume d'ofici pescador, seguí el mateix destí i certament que va ésser, amb els anys, una institució al nostre Serrallo, i a tota la part marítima de la ciutat.

Conegut i nomenat per tothom per "Jaume de Castellano", el nostre pescador dedicà la seva vida al mar, a la pesca, anb la xarxa, la nansa i també a altres tipus, com la captura del calamar, que potser era la que més intensament hi gaudia del seu ofici.

Aquesta popularitat feu que, amb tot l'encert, el nostre Ajuntament el volgués recordar per sempre més, per admiració de les generacions venideres, per aquest motiu, l'any 1964, en que es commemorà el centenari dels nans de la ciutat, va pendre l'acord de que la figura noble i senzilla de "Jaume de Castellano", s'incorporés a la comparsa folklòrica dels nans tarragonins, fet que amb una gran festa popular es celebrà a la plaça de braus el 13 de setembre d'aquell 1964.
Ell i l'artitsa de les xarxes, "La Toneta del Pagès", constituiren els models que servien per a modelar la parella de nans "mariners" de que gaudirem per les Festes Majors.

En Jaume Solé, aquest pescador nat a Tarragona i de familiars de Santa Pola, morí a Tarragona el 1/11/1970, el seu funeral a la Parròquia de Sant Pere del Serrallo i enterrament va tindré lloc el 2/11/1970, i va estar casat, - amb data del matrimoni el dia 29 de desembre de 1918 -, amb la Sra. Francisca Pascual Nuñez, de renom "Sisqueta" o "Sisca de la Coixa" també serrallenca, que era nascuda el 10/04/1894 i va morir el 23/01/1975 a Tarragona.

ANTÒNIA CASANOVAS I MELENDRES

Toneta del PagèsSemblarà extrany que sigui avui una persona gairebé desconeguda en molts sectors de la ciutat, a qui li sigui dedicant un record, però sí que podem dir que on era popular i ben estimada fou al Serrallo. I encara més popular si recordem que l'Antònia Casanovas és aquella dona que tothom coneixia per la "Toneta del Pagès", i encara més si diem que es tracta de qui restaria immortalitzada en la nostra comparsa dels "cap grossos" representatius de tants personatges de la ciutat.

Si de fet la bona dona nasqué al carrer de La Nau de la nostra ciutat, de ben jove passà de la Part Alta de Tarragona a la seva vida del Serrallo, amb tots els seus, fou el mar, cosint i repassant pacientment les xarxes dels nostres pescadors. Dona senzilla i amable, àvia de 78 anys quan la seva figura, la seva fina cara, s'esdevingué perfectament caracteritzada en la figura de cartró que tots coneixem.
L'Antònia a partir d'aquell recordat 13 de setembre de 1964, tindria una nova "parella", un bon company d'ofici, en Jaume "de Castellano".
La "Toneta", la nostra serrallenca emotiva, no pogué contenir les llàgrimes que el llarg bec de la cigonya deixà a la plaça de braus el seu bust.
¡Honor a la nostra serrallenca que treballà activament fins els seus 83 anys ben fets!
La "Toneta del Pagès", una artista de la xarxa, nascuda a Tarragona, el 10 de març de 1885, morí a la nostra ciutat el 5/12/1976 i estava casada amb el Domingo Casanovas Arts, data del matrimoni va ser el 22/09/1913.
Llarga vida, que els nostres infants poden contemplar amb el vestit típic de mariner del nostre Serrallo, en les festes major de la nostra ciutat. Font: (Claxon núm. 700 i 701)

QUAN ES VAN PRESENTAR??

L'Ajuntament de Tarragona, en els anys seixanta, ja feia temps que volia augmentar i incorporar a la nostra comparsa de tretze nanos una parella en representació del nostre esforçat i honrat gremi tarragoní de pescadors del barri del Serrallo.
 I per això, en celebrar el primer centenari dels que ja tenia, gràcies a l'encertada idea del tinent d'alcalde  Enric Yxart, es va encarregar a un expert artista valencià –llorejat faller-, de nom Joan Tortosa, la construcció dels dos nanos amb l'exactitud dels seus rostres i amb els vestits peculiars de la gent veterana del Serrallo.
Es tractava de l'Antònia Casanovas i Melendres –la Toneta del Pagès- i Jaime Solé i Busquiel- Jaume de Castellano-, dos nanos serrallencs, dos tipus populars del barri del Serrallo. La Toneta tenia 78 anys, artista en el treball de les xarxes i altres arts de la pesca des de la seva jovenalla.  Jaume de Castellano, tenia 68 anys, home fort, vigorós, torrat pel sol, d'ofici pescador des de la seva infantesa. Els pescadors del Serrallo el varen escollir com el tipus més característic del barri de Sant Pere  dels pescadors de Tarragona.
 L'acte de la incorporació a la comparsa dels dos nous nanos va tenir lloc a la Plaça de Braus a dos quarts de cinc de la tarda del diumenge 13 de setembre de 1964, amb la celebració del primer centenari de la sortida de la comparsa de tretze nanos –11 de gener de 1865-.
Tarragona passa a ser escenari d'una singular concentració molt similar a la de l'any 1951 en motiu del centenari de la primera sortida dels Gegants de la nostra ciutat.  Es varen reunir a la ciutat 182 nanos procedents de diverses poblacions catalanes que venen a Tarragona per assistir a l'homenatge que es tributa als nanos tarragonins per complir cent anys de la seva existència.
 Es va aprofitar aquesta oportunitat per donar la benvinguda als dos nous nanos que s'ha d'agregar a l'agrupació de Verderol i que representen al barri marítim. Es tratacta de els dos nanos serrallencs, dos tipus populars del barri del Serrallo: la Toneta del Pagès i Jaume de Castellano.
Una caricatura perfecta.  Per fi, s'organitza la comitiva del centenari amb la recepció dels nous personatges que s'incorporen per sempre a la família dels nanos tarragonins.
 Els Negritos i Gegants de la ciutat van sortir amb anterioritat del Palau Municipal.

 A  dos quarts de cinc de la tarda, fan entrada a la Plaça de Braus la comitiva festiva amb el següent ordre:
Banda de tambors i cornetes de la Creu Roja.
Colles Nova i Vella dels Xiquets de Tarragona, que van entrar  a la Plaça amb un pilar de quatre.
Ball de Diables de Sitges.
Ball de Bastons de Llorenç del Penedès.
Ball de Cercolets.
Ball de Panderos de Vilafranca del Penedès.
Ball de Diables de Sant Pere de Ribes.
Moixiganga de Sitges.
Comparses de Nanos de: Alcover, Altafulla, Arboç del Penedès, Cambrils, del Carrer de Merceria (Tarragona), Espluga de Francolí, Montblanc, Reus, Sant Pere de Ribes, Sitges, Torredembarra, Torreforta (Tarragona), Tortosa, Valls, Vendrell, Vilafranca del Penedès i Tarragona.
Banda de música La Primitiva de Llíria.
La major ovació va ser per la comparsa amfitriona al entrar a la Plaça.

 Es varen elevar globus multicolors, llençar coets i hi va haver música. Seguidament, actuaren les colles castelleres, la Vella va aixecar el quatre de sis i la Nova el mateix quatre de sis amb l'agulla al mig. Desprès es van retirar amb un pilar de quatre.
A continuació van actuar les diferents danses (ball de diables, bastoners, cercolets, panderos i moxiganga), tornant  a entrar a la Plaça totes les comparses de nanos  i els gegants de Tarragona. La música amenitzada pel Ball de Gegants i Nanos, començant per la parella dels Negritos i Gegants de la nostra ciutat i seguidament pels 182 nanos que ballen tots a excepció dels tarragonins que per ser els homenatjats, presencien immòbils, el ball ofert al seu honor.
 Es va obrir la porta dels picadors i varen aparèixer dos monumentals cigonyes de quatre metres d'alçada, entre els aplaudiments de tota la Plaça, (que costaren 6.500 pessetes cada una) i que portaven penjat del bec unes caixes grans amb l'escut de la ciutat i la inscripció "A Tarragona". Viatjaven a la plataforma els nens que feien de padrins que trencaren els llaços de les caixes i es van deixar anar globus multicolors i  de les quals varen sortir els dos nanos amb la seva indumentària de feina. 
Varen fer acte de presència els interessats, l'Antònia i el Jaume, contents i emocionats. Els dos varen reconèixer que la seva caricatura era perfecta, i que ja no es podia millorar més la seva exactitud. El Jaume va lliurar un ram de flors a la Toneta i aquesta li va oferir al veterà pescador una caixa de cigars faries.

ELS PADRINS

Els padrins de la incorporació dels dos nanos varen ser els nens Rafael Noguera de la Muela i Maria del Mar Fernández de Caleya Dalmau, i Jaume Yxart Neira i Maria Josepa Hugas Garcia.    El nano Capità de la comparsa tarragonina va saludar els dos nous companys i tot seguit ho varen fer les altres parelles que formaven l'agrupació de la ciutat. Els nanos nous es varen col.locar en el cap de l'agrupació caricaturesca com a parella més moderna i entre els grans aplaudiments es va tornar al Palau Municipal.  La celebració del primer centenari de la comparsa dels nanos va ser quelcom inenarrable, que mai podrà esborrar-se de la nostra memòria, ja que la Plaça de Braus presentava un ple imponent, especialment dels nostres ciutadans infantils. La celebració del Centenari de la Comparsa de Nanos de Tarragona, podem afirmar que va ser tot un èxit pel seu espectacle, digne de recordar i es bo tenir-ho present en la memòria de tots els tarragonins, ja  que va ser una festa de tota la Ciutat de Tarragona.

Font: Diario Español (13 de Setembre de 1964).