Biografía de Vicente Tortosa Biosca



Neix el 24 d'Abril de 1907 a La Font de la Figuera (València) i va morir a La Canyada (València) als 85 anys el 28 de Setembre de 1992.

Passa la seva infància en la seva població natal, els estudis i l'afició a la pintura van sortir des d'edat primerenca, als 17 anys estudia Magisteri no arribant a finalitzar aquests estudis, no obstant això imparteix classes d'ensenyament a l'alumnat de l'escola, juntament amb el seu professor.

A finals de 1935 es matricula a l'Acadèmia de Sant Carlos de València, al mateix temps comença a treballar a l'empresa d'Autobusos Urbans (SOGEA) de València. A l'iniciar-se la Guerra Civil és mobilitzat pel Cos de Carabiners i és al front de Terol es on trobava al finalitzar la mateixa. Incorporat a la vida civil s'emplea a un taller d'artesania i decoració, situat on avui es troba l'Hotel Astoria de València, l'amo del qual D. Vicente Marín Reig li facilita la realització de la seva primera falla infantil al 1942.

La primera falla gran la va realitzar l'any següent als carrers Félix Pizcuta - Cirilo Amorós de València. Ingressa al Gremi d'Artistes Fallers de València el 2 de Gener de 1946. Va construir també carrosses amb Carlos Cortina per a Saragossa, altres anys va treballar amb Regino Mas a una falla que van construir pel Congrés d'Hostaleria de València i que es va plantar als Vivers Municipals de València. Va realitzar també les falles de Pelayo - Matemàtic Marzal, Sant Vicente - Marvá, L'Oliveral, Av. de l'Oest, Rivera - Convent Sta. Clara, Plaça del Mercat Central, Lauria - Pasqual i Genís, Plaça dels Pinazo, Peu de la Creu, Exposició, Plaça de la Mercè, Estació del Nord ... etc. i també la falla "del seu carrer" Dr. Gil i Morte - Dr. Vila Barberá. Són les seves falles tradicionals on Tortosa va aconseguir els seus millors èxits, sent la seva font abans que res, l'enginy i gràcia que els transmetia a totes les seves obres d'art, esquitxades aquestes de molta "socarronería". Al seu equip de treball col·laborava amb ell, el conegut escultor D. José Gutiérrez Carbonell, professor que va anar a l'Escola Superior de Belles Arts de València.

Vicente Luna (esquerra) i Vicente Tortosa (dreta) a la plantà de València de 1975.Al palmarès de Vicent Tortosa i Biosca figuren tota classe de premis en totes les categories. Va ser un dels millors artistes de sempre, realitzant una totalitat de falles en la seva dilatada vida de 17 falles de Secció Especial, 47 de diverses seccions, 16 per a diferents punts d'Espanya, 8 pel Pavelló de la Fira de Juliol de la Junta Central Fallera (València), 2 per a l'operació Plus Ultra, una per a París i 10 falles infantils, a més de confeccionar treballs per a Nova Orleáns (EE.UU) i Tarragona (Els Nanos Pescadors l'any 1964 i el popular Home dels Nassos l'any 1968 per encàrrec del regidor de Festes de l'Ajuntament de Tarragona el Sr. Joan Virgili) i carrosses per a diferents punts d'Espanya; posseeix al seu palmarés, el Ninot Indultat del Foc l'any 1950 a la Falla Pintor Pinazo.

Tortosa també va ser requerit per pintar al seu poble natal, l'Església de Ntra. Sra. del Rosari dels Nens (l'Altar Major on es troba un retaule de Juan de Juanes i la Capella).

Va exercir el càrrec de Vice - Secretari a l'entitat Art Popular creada pel Cant Coral de València el 1945. El 1943 quan les seves polifacètiques activitats sorgeix la idea de realitzar "Llibrets" de Falla als quals aconsegueix ràpidament popularitat, sol·licitant-li moltes comissions de falla que els hi realitzi, aconseguint diversos premis als concursos realitzats per diverses entitats entre elles "El Rat Penat", a la qual va pertànyer com a soci des de 1977, aquesta labor de realitzar "Llibrets" la va mantenir gairebé fins al fi de la seva vida sent la seva producció de més de 60; va realitzar per a aquesta societat diversos cartells anunciadors "dels Jocs Florals" i també va participar als de les festes de La Font de la Figuera als anys 1949, 50, 51 i 52, així com intervé als diferents Concursos de Cartells de la Fira de Juliol de València, com els cartells de la Festa de les Falles. Realitza així mateix diverses exposicions de pintura amb gran èxit de crítica, públic i venda.

Respecte a la seva gran activitat literària ho fa col·laborant amb: versos, poemes i un gran nombre d'articles i col·laboracions a diferents publicacions i revistes valencianes de la seva època. Edita diversos llibres de poemes i sobretot va compondre lletres per a himnes de comissions falleres, sent de destacar el que va realitzat per a La Font de la Figuera (el seu poble natal), l'any 1950. El del Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València l'any 1962 i estrenat al Teatre Principal de València, amb música del mestre D. Leopoldo Magenti Chelví, l'himne de la Coronació de la Mare de Deu del Rosari del Chics de La Font de la Figuera, any 1974, més de 20 obres de teatre de les quals sobresurten: "La Pelá de la panilla", "Quina vida", "Clínica de Recanvits" entre unes altres, pasdobles com: "València maca i sultana", "Costa de Azahar ", "Costa Valenciana" i "Vicente Lluna", aquest editat en un disc per Àudio & Video, S.A, junt amb "L'Artista Faller".

Va realitzar també un bon nombre d'entremesos i apropósits per a presentacions falleres a les quals va ser molt sol·licitat com mantenidor, qualitats que posseïa amb facilitat d'oratòria, recitant els versos a les Falleres Majors amb la seva benvolguda Llengua Valenciana. La major part de les seves realitzacions van ser registrades per la Societat d'Autors d'Espanya. Va crear la revista fallera "L'Artista Faller" l'any 1967, editada pel Gremi arribant-se a publicar fins a 1992, amb molt bon encert en la seva realització i direcció sorgeix l'any 1976 la Revista Fallera Infantil "El Falleret Infantil", sota la direcció també de D. Vicent Tortosa i Biosca.

L'any 1952 assumeix la Secretària per crear la Cooperativa del Gremi d'Artistes Fallers de València que va marcar una fita fonamental al servei dels artistes, va ser diverses vegades Síndic d'aquest Gremi i cinc anys "Maestro Mayor" (1966 - 1971). A la construcció de la Ciutat de l'Artista Faller de València impulsada per D. Regino Más Marí, va ser continuador del projecte, aconseguint que es portés a terme per l'any 1964; va intentar per tots els mitjans el poder realitzar el Museu de l'Artista Faller i l'Escola Professional del Gremi de València durant l'any 1969; immers en el seu càrrec la seva preocupació i la seva labor va ser sempre constant.

És durant la seva Presidència com "Maestro Mayor" del Gremi quan es va gestionar per part de la Directiva que presidia el reconeixement de la "propietat intel·lectual" dels artistes, sobre els esbossos de les falles, avui ja en vigor. El 1970 crea el guardó gremial de el "Ninot d'Or" per distingir a les persones o entitats que hagin col·laborat o realitzat actes al servei del Gremi, sent avui dia una distinció molt benvolguda.
Entre els guardons amb que va ser distingit hi ha el "Bunyol d'Or amb Fulles de Llorer" de la Junta Central Fallera, i un bon nombre d'insígnies de comissions de falla, amb la categoria d'Or i Plata, com "La Bromera d'Or" de l'Agrupació de Falles Centre i l'any 1993, a títol pòstum l'Agrupació de Falles de Ruzafa, li concedeix el "Ganxo d'Or".

L'any 1963, el Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València li va fer un Homenatge a D. Vicent Tortosa i Biosca i al Maestro D. Leopoldo Magenti Cholvi, al Teatre Principal de la Ciutat de València amb motiu de la creació de l'Himne Gremial (1962).

L'any 1972, li dediquen un carrer al seu poble natal, La Font de la Figuera, sol·licitada pel Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València i per acord del ple municipal d'aquesta població. És va col·locar també una placa de "rajoletes" al domicili de la Ciutat de València on va viure fins als seus últims dies - C./ Dr. Gil i Morte número 10- , per la comissió de la falla Dr. Gil i Morte - Dr. Vila Barberá de València l'any 1993, en homenatge a la seva persona com a merits reconeguts.

Va ser un gran valencià, amant de les tradicions i la cultura d'aquella terra i de la seva culta i rica "Llengua Valenciana" que usava de manera entranyable tant parlada com a escrita amb la seva prolífica producció i llarga trajectòria, honesta, activa i de total lliurament a la seva vida professional, social i gremial que mereix el nostre sensible record i un just i merescut homenatge.